Behrouz Boochani va escriure a través de WhatsApp sobre les condicions en què vivia a la presó de Manus com a (no) refugiat, i també sobre com havia arribat fins allí. Després de donar forma a l'obra i traduir-la a l'anglès, Boochani i el seu traductor, Omid Tofighian, van guanyar els dos premis literaris més importants d'Austràlia, el Victorian Prize for Literature i el Victorian Premier's Prize for Nonfiction, a més del National Biography Award.
Boochani acumula premis com a periodista (com el guardó Anna Politkovskaya al periodisme) i és un reconegut defensor dels drets humans (amb premis com el Ronald Wilson o el Voltaire) i també se li ha reconegut "la seva contribució desinteressada i substancial al benestar dels refugiats".
Boochani és poeta, periodista i escriptor i també ha creat i produït diversos documentals. Va haver de fugir de l'Iran per la persecució del règim, a causa de la seva feina com a periodista i de la seva activitat cultural. El dia que van empresonar onze dels seus companys al febrer de 2013, ell no era a l'oficina, va aconseguir fugir i va començar un viatge cap a la llibertat que encara no ha acabat.
Amb aquest llibre denuncia i visibilitza una de les vergonyes més grans del primer món: no acollir als refugiats necessitats d'asil i empresonar-los.