Del bagul que Fernando Pessoa va llegar a la posteritat—d’on surten els papers manuscrits o mecanografiats, signats per diferents personatges, que conformen bona part de la seva obra—va sorgir un misteriós quadern de tapes negres atribuït al Baró de Teive, que començava amb una decidida afirmació de voluntat suïcida i que anava encapçalat pel subtítol «la impossibilitat de fer art superior». Més que un manual teòric o una guia de consells pràctics per a la vida—o per a la mort—, L’educació de l’estoic és una crònica personal de tot un camí voluntariosament disposat: l’exercici de la raó i les seves armes per erradicar el dolor i, consegüentment, l’abdicació—lúcida, implacable, irònica—davant la vida.
«Pertanyo a una generació que va perdre per igual la fe en els déus de les religions antigues i la fe en els déus de les irreligions modernes.» Baró de Teive