Gilead

Marilynne Robinson és una escriptora d’Iowa, del mid-west nord-americà. Les seves novel·les són una porta d’accés al cor dels Estats Units, al paisatge físic i moral d’aquestes terres americanes, força desconegudes pel lector europeu. Té 75 anys i, a més d’assajos, té quatre novel·les, totes elles valorades amb els premis més prestigiosos de la crítica nord-americana. Edicions de 1984 n’ha traduït tres: Lila (2015), Vida de casa (2016), i aquesta primavera ha publicat la tercera Gilead, una història trasbalsadora narrada en la prosa delicada i lírica de l’autora. 

El protagonista de Gilead és un pastor prebisterià que, a la fi de la seva vida, redacta una llarga carta al seu fill de 9 anys. La història podria semblar mòrbida, la decadència d’una vida, però en canvi és d’una vitalitat extraordinària, plena de llum, parla de la família i de la història d’Amèrica mentre ens convida a la meditació: «La gent diu que el món sembla meravellós a les criatures, i és veritat. Però les criatures es pensen que l’entendran, i jo sé perfectament que no l’entendré, ni l’entendria encara que tingués una dotzena de vides. Cada dia me n’adono més clarament.»

Malgrat que té un to crepuscular, la novel·la és un cant a la vida, però no des de l’alegria dels clàssics, sinó des de l’agraïment d’un Sant Francesc. És preciosa.

Glòria Farrés