Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura.
L’any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s’acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d’Onoda.
A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d’Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d’aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.
