Rebecca Solnit participa en una tertúlia sobre política. El moderador li demana, sense venir al cas, per què ella no té fills. L'autora evita respondre: està aquí per parlar dels seus llibres, no dels fills que no ha tingut; però ell insisteix fins a acorralar-la. Anys després, Solnit imparteix una conferència sobre l'obra de Virginia Woolf. En el torn de preguntes sembla que el que interessa a la majoria del públic és les raons per les quals Woolf no va tenir fills. Solnit aconsegueix, amb dificultat, canviar de tema. «Al cap i a la fi, molta gent té fills, i només una persona ha escrit Al far i Tres guinees, i estàvem parlant de Woolf per aquests darrers motius.» La reflexió sobre què hi ha darrera d'aquest qüestionament, que no es faria mai a un home, dona títol al llibre, La mare de totes les preguntes. Els textos de Rebecca Solnit estan carregats d'intel·ligència i força, ja sigui per parlar del dret a no respondre el que no volem, del silenci imposat a les dones durant segles, de les violacions i la violència misògina, o fins i tot per discutir des d'una visió de gènere els referents literaris del cànon occidental. «Hi ha una nova revolució feminista en marxa i Rebecca Solnit és una de les seves veus més poderoses i captivadores.» (Barbara Ehrenreich)