L’autor afirma: “Dues zombis recorren el món, embrutint el saber sobre el llenguatge. Aquestes mortes vivents es disfressen amb els noms de lingüística i sociolingüística, mots que les fan semblar molt científiques, però en el fons són dues impostures intel·lectuals i dos reduccionismes: llenguatgisme i sociollenguatgisme”.
En Teoria lul·liana de la comunicació (Voliana, 2016), primer volum de la sèrie L’Edifici de les Llengües Josep-Lluís Navarro ja va desmuntar la lingüística zombi amb l’ajuda de Ramon Llull i de la molècula de la comunicació. La metàfora de la molècula es desplega en aquest segon volum, on l’autor rescata i actualitza la gramàtica clàssica i el paradigma jeràrquic, com a alternativa al llenguatgisme.
Després s’enfronta a l’altra morta vivent, la sociolingüística degradada o sociollenguatgisme, i en desfà els errors i confusions, reprenent el somni aracilià d’una Revolució Sociolingüística i oferint els fonaments de la sociolingüística general a partir de la metàfora estesa de la malla social.
L’objectiu és reconstruir l’estudi del llenguatge amb un nou paradigma que integri Gramàtica i Sociolingüística, tal i com l’autor simbolitza amb el diagrama de la Tetractys del llenguatge
