Teniu a les mans una obra que descriu amb detall el català parlat a la comarca del Baix Ebre, poble a poble. Seguint la metodologia de la geolingüística, que es basa en dades empíriques i que representa en mapes els resultats obtinguts sobre el terreny, l’autor caracteritza el tortosí d’aquesta comarca tenint en compte totes les localitats, cosa que fins ara no s’havia dut a terme. La descripció lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic) és completada amb l’anàlisi d’algunes particularitats lingüístiques recollides. Però la pretensió del treball depassa la simple descripció. La voluntat d’acarar la llengua parlada amb la varietat estàndard té l’objectiu de mostrar fins a quin punt la parla col·loquial d’aquesta àrea geogràfica rep la influència de la varietat comuna i com aquest fet pot afectar l’evolució de la llengua del carrer. És per això que la fotografia que es proporciona del català del Baix Ebre està fonamentada en la parla d’informants de primera generació, que conserven encara els trets lingüístics més genuïns.
L’estudi reflexiona, a més, sobre la normativa, l’estàndard i els dialectes geogràfics, així com també sobre el procés d’estandardització de la llengua en relació amb la varietat tortosina. Gràcies a això, el lector s’adonarà que bona part del cabal lingüístic d’aquestes terres ja és tingut en compte per la normativa. Tanmateix, l’autor proposa de normativitzar alguns mots del seu subdialecte d’acord amb la justificació esgrimida, amb la finalitat d’enriquir i donar coherència a la varietat comuna posant en valor els trets de la varietat geogràfica pròpia.
