En la tradició de Montaigne, Bacon i Addison, els Assaigs de Hume són peces d’extensió diversa que s’ocupen d’una gran varietat de temes. Els compilats ací tracten de les passions, la tragèdia, el gust estètic i els seus criteris, la millor classe d’escriptura, la moralitat del suïcidi i la immortalitat de l’ànima. Són textos amens i entenedors, argumentatius però d’orientació pràctica. Hume pren com a model el dinamisme de la conversa entre persones cultivades. El mou l’afany d’«entretenir el públic», però sense que això comporte la banalització del contingut, ans al contrari. L’escocès pensa que aquest estil serà beneficiós per al mateix pensament teòric o acadèmic, i per al filosòfic, en particular, el qual tendeix a recloure’s en la ciutadella dels murs universitaris.
