En els darrers cinquanta anys s’ha produït a l’Estat espanyol
un miler llarg d’assassinats per raons polítiques. La majoria
d’aquestes morts han estat causades per ETA, els GRAPO i
altres grups de signe divers, si bé una gran quantitat han correspost
als aparells de l’Estat o organitzacions que han actuat en
el marc de la guerra bruta, tant a les acaballes del franquisme,
els set anys de l’anomenada Transició a la democràcia com a
l’actual període iniciat arran dels Pactes de la Moncloa. També
els atemptats gihadistes de 1995, 2004 i 2017, i els assassinats
comesos per bandes feixistes o individus que operaven per
lliure, han deixat un panorama devastador que ha dut la societat
a normalitzar el crim com a part inherent de la vida col·lectiva.
A més de les víctimes mortals, aquests episodis han causat un
retaule de víctimes indirectes: els seus familiars. Els testimonis
recollits en aquest llibre ens parlen del periple viscut, però
també del procés que els ha dut a implicar-se en iniciatives a
favor de la veritat, la justícia i la reparació. Constitueixen un
exemple d’apoderament i coratge, alhora que un mirall perquè
la societat faci memòria i no oblidi el que ha significat la violència
a l’Estat espanyol des del Tardofranquisme fins a l’actualitat.