Nascut el 1887 en el si d’una família de l’alta burgesia nord-americana, John Reed va trencar aviat amb el seu entorn i va acabar participant activament en la lluita social del seu temps. I ho va fer amb la seva millor arma: una ploma àgil, veraç, brillant. Reed va assolir un lloc destacat en el periodisme (nord-americà) arran de les seves cròniques de la revolució mexicana, recollides en el seu llibre Mèxic Insurgent. Des de 1914 va seguir el desenvolupament de la guerra a Europa com a corresponsal de la revista Metropolitan i del diari World. Els seus articles, que eren una denúncia del veritable contingut del patriotisme, li van tancar les portes de la “gran premsa” tan bon punt el govern dels Estats Units es va decantar per l’intervencionisme. L’esclat de la revolució russa pel març del 1917 el va portar fins a la seva darrera fita. Va viatjar a Rússia pels seus propis mitjans només dos mesos abans de la revolució bolxevic. Deu dies que trasbalsaren el món és la narració apassionada, partidària —però, fonamentalment, viva— d’aquest episodi històric. Reed va morir a Moscou el 17 d’octubre del 1920. Pel que fa a mi, no sé quin ajut puc oferir, encara no ho sé. Només sé que la meva felicitat s’edifica sobre la misèria d’altri, que menjo perquè d’altres passen gana, que vaig vestit quan altres persones caminen quasi nues, les fredes nits d’hivern; i aquest fet m’emmaleeix, torba la meva seguretat, em fa escriure propaganda quan el que jo voldria és jugar. Amb pròleg de Pelai Pagès.
