Amb Les històries naturals (1960), la seva segona novel·la, Joan Perucho va recuperar l’esperit de les lectures juvenils —les novel·les d’aventures i les històries de vampirs— i al mateix temps hi va fer una reconstrucció irònica i erudita de la Catalunya del segle XIX: del desenvolupament de les ciències de la il·lustració i de les lluites polítiques que van desembocar en les guerres carlines.
El resultat una novel·la culta escrita com si fos una novel·la popular sobre un naturalista escèptic, Antoni de Montpalau, que acaba iniciant-se en el misteri d’un cavaller de Jaume I convertit en vampir, Onofre de Dip, i que recorre el Maestrat i el Berguedà en busca de noves víctimes.
