Dos adolescents inicien la seva amistat en un Empordà de drogues i carreteres estretes, el dels primers anys vuitanta, emprenent un viatge vital que acaba a la Toscana d’avui. La Valeria, filla d’una família de la Provença adinerada i culta, estiuejants a la Fosca, i en Joan, un jove palamosí introvertit i inquiet, futur fotògraf a Milà, es mouen en una teranyina de relacions entre la família de la noia, un pintor italià afincat al barri de la Platja i el transfons secret del quadre d’una dona nua.
Tot definit amb el color blanc com a símbol del silenci que inicia i fineix les coses, i amb la bellesa i la violència com allò que irromp i conforma les vides dels nostres protagonistes.
Chopin, Rimbaud, l'art, la bellesa... poden salvar-nos de les malvestats de la vida? És aquesta la pregunta que la Valeria i en Joan no sabran respondre mai.