De vegades, una olor, una música, una paraula, ens trasllada a moments viscuts en la infantesa amb gran intensitat i precisió. A Un lloc en el temps, un inquietant poema és el vehicle que transporta l’autor cap al nen de deu anys que va ser en un poble rural de la postguerra. L’aventura es converteix en una bellíssima reconstrucció del passat desaparegut, però també en una indagació d’uns fets obscurs que van trasbalsar aquell poble en una època dissortada, marcada pel rigor rural, mortificada per la dictadura i redimida per la innocència dels nens i de molts adults. El batec poètic amara aquesta novel·la i ens apropa a l’infant arraconat que tots portem dins.
Quim Español és arquitecte i escriptor. A banda del seu treball professional, ha estat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de l’Accademia di Architettura di Mendrisio a Suïssa i convidat a diverses universitats, i és autor de llibres de recerca arquitectònica. Com a poeta ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L’arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits —el poema principal del qual va ser portat al teatre— i Elegies. També és autor de l’assaig Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts. Recentment, ha publicat les novel·les Francesca i El rai dels innocents.
