“Hi ha homes que ploren, etc, etc., té una força sota una feblesa aparent i un valor humà sota un tel grotesc -transparent si el lector hi fixa l’atenció- que fan d’aquesta novel·la una de les obres més originals -i més nostres- que coneixem. La lectura d’aquest llibre es fa d’una manera quasi automàtica... Una novel·la que és un corrent d’aire fresc damunt el front entresuat del lector habitual a la literatura torturada i pendant que encara belluga per la dissort de tots plegats”. CARLES SINDREU, La Rambla, 16 octubre 1933
“No podem acceptar certs caires d’algunes escenes grotesques en les quals resulten ridiculitzades i escarnides algunes manifestacions de la vida religiosa. Comprenem la difícil tasca que creava a l’autor un tema com el dels seu llibre, que arenca, dintre la vida real, d’una manifestació de llibertinatge vulgar i de l’explosió d’una irrefrenable sensualitat. Altres vegades també el lector es troba en la preplexitat de saber si l’autor parla seriosament o humorísticament en l’autodefensa que fa Càrol de la seva infidelitat conjugal. Evidentment, hi ha en el llibre fragments de sàtira contra certes idees bàsiques de la família cristiana que hem de condemnar categòricament”. Manuel de Montoliu, La veu, octubre 1933
