Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, per la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària—la senyoreta Virgili—... Perdre es converteix en un ofici, en el qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d’un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d’un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca...
