El cosí Pons, junt amb La cosina Bette (els parents pobres), són dues novel·les vigoroses considerades d’entre les més belles de Balzac, on les obsessions del gran novel·lista s’expressen amb una precisió que ens corprenen. El cosí Pons, músic envellit, aristocràtic tronat, col·leccionista, esgrogueït gurmet... és una peça d’arqueologia viva. Al mateix pis on el cuida madame Cibot, la portera, comparteix amb un altre músic la felicitat i l’infortuni d’un joc d’intrigues dels qui l’envolten. Balzac parlava dels parents pobres com dues novel·les portadores d’imatge d’extrema tendresa —la bona fe, l’altruisme, la bondat i l’amistat— que l’escriptor fa servir de contrapunt per parlar-nos d’un dels problemes que més el preocupen: els diners.
