L’exèrcit revolucionari francès irromp en terres germàniques. Una família de la baixa noblesa alemanya es veu forçada a abandonar casa seva i a instal·lar-se a l’altra banda del Rin. Reunits sota un mateix sostre tots els membres de la família, no triguen a fer-se sentir les diferències entre els uns i els altres, entre els defensors aferrissats dels ideals de la Revolució i els qui la combaten amb contundència. Quan la política amenaça d’enemistar-los, els personatges decideixen explicar-se històries, i les paraules els porten per camins inesperats, per camins en què de vegades és difícil distingir la realitat de la fantasia. En una situació explosiva, la literatura posa a prova la seva pròpia fortalesa.
«Ja et pots imaginar que la Revolució Francesa també ha representat una revolució per a mi», havia confessat Goethe a un amic el 1790. De les experiències d’aquells anys, que el van abocar a una fonda crisi personal i creativa i el van obligar a replantejar-se la seva relació amb la literatura, en van sorgir les Converses d’emigrats alemanys, que són alhora un mosaic d’històries sorprenents i una declaració de principis: una nova forma de literatura per a una nova època.