La ceguesa dels miralls recull les llums i foscors d’un pare colpit pel cruel trastorn alimentari de la seva filla, amb poemes d’impotència, de refugi i d’alliberament.
«Explora, des del mateix títol, com si es tractés d’un tema amb variacions, les possibilitats de l’emmirallar-se; les imatges que retornen els miralls, la facultat de jutjar que atribuïm a aquest objecte inert però que tant ens pot sotmetre.» (Del pròleg de Laia Carbonell.)
