Exteriors del paradís és un llibre inusual, i el lector
viatjarà per ell com per un paisatge on conviuen formes i matèries que
poques vegades solen anar juntes. A la narració melancòlica la segueix
el poema que fa riure, o el relat d’una lectura pública singular; a
l’anotació autobiogràfica, una extravagant conferència sobre literatura
o un text sobre les contradiccions d’un enamorat a causa de la seva
afifició a la pizza.
Més enllà de la seva varietat, les pàgines d’aquest llibre,
d’estructura ordenada i clara, comparteixen un mateix fons. Tornen una
vegada i una altra sobre l’Amor, la Por i la Mort, els temes que, des
de la primera grip d’Adam —senyal del seu allunyament del paradís—,
acompanyen totes les persones d’aquest món.