Aquest llibre traça, poema a poema, una visió plena de natura amb la mirada de l?home que no pot deixar d?estimar tot allò que l?envolta malgrat l?aïllament i la solitud que, en últim lloc, a tots ens colpegen. El guiatge és inequívoc: L?ús de la consciència mateixa com a l?única defensa possible dels homes davant de l?absurd i l?abisme. Husserl i la subjectivitat transcendent, ressonen des de la llunyania en aquesta poesia on la natura arrela a la consciència.
