En Pau i la Leonor es veuen embolicats en un argument incontrolat que especula luxuriosament amb els cossos a través de xarxes informàtiques. El Llobregant i en Màrius Palmés hi intervenen involuntàriament, en l'extorsió, mitjançant la Bàrbara Slogan, una infomiliciana del ciberanarquisme lúbric i que té un passat fosquíssim compartit amb en Cresta Picada. Amb la convivència d'aquest carallot, un personatge misteriós i alhora poca-solta, en Pau i la Leonor acaben constatant que la realitat no existeix, que és una ficció que origina l'acció tan forassenyada de la novel·la on es troben immersos. Mentrestant, el lector haurà estat fet còmplice corrupte d'una degeneració literària del gènere rosa, que acaba essent carabassa com a única escapatòria possible a la pressió de les cuixes de la Bàrbara Slogan, tothora ensalivades pels Cent Mil Fills de Sant Lluís. I a l'últim tothom s'adona que en veritat la carn s'ha fet verb, a la novel·la.
