"La quinta essència de la pols m’ha suggerit alguna d’aquelles
imatges amb les quals intenten d’explicar-nos la física de les
partícules: elements oscil·lants, carregats de forces que es
contraposen, que s’equilibren, que es construeixen i es desfan,
eteris, en una mena de ball infinit, misteriós, potser fins i
tot indiferent a res que no sigui l’obediència a aquestes lleis
magnífiques i, al capdavall, inútils. L’autora, reblada de consells
populars, resumeix en una sentència les elucubracions de les
grans figures literàries sota l’advocació de les quals posa el
recull, tot aprofitant per fernos una picada d’ullet i mostrar, al
costat del seu encuriosiment, el seu racionalisme escèptic i un
punt sorneguer" (del pròleg de Francesc Parcerisas).
