Catalunya és un país pobre en recursos naturals. Només a l’Edat Mitjana, amb el comerç, i als segles XIX i XX, gràcies a la indústria, Catalunya ha sobresortit i Barcelona s’ha situat entre les grans ciutats europees. Als nostres dies, l’estabilitat de l’euro i els tipus d’interès baixos han propiciat un llarg període d’expansió amb diversos indicadors en màxims històrics. Ara mateix, l’economia catalana és una de les més obertes d’Europa.
Es tracta d’un èxit contra pronòstic, perquè el dèficit d’inversió pública imposat pels governs de Madrid i certs marcs laborals, fiscals i energètics no ho fan gens fàcil. Tot allò que Catalunya té avui de potència logística ho té pel talent i per l’esforç de generacions. Per això sorprèn descobrir tantes iniciatives de tota mena que aprofiten les oportunitats que el segle XXI ha ofert.
