El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb parades
en el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, l?amarga experiència de la
divisió dels socialistes catalans l?agost de 1966, la construcció de la unitat democràtica contra el franquisme,
l?assoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, el restabliment de la democràcia i la Generalitat, el
retorn del president Tarradellas... Victòries il?lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya i
els governs d?Entesa a la Generalitat.