La utopística no té res a veure amb la utopia, amb visions idíl•liques destinades a produir il•lusions i, per tant, desil•lusions. És tota una altra cosa: la ponderació seriosa de les alternatives històriques, l’avaluació serena, racional i realista dels sistemes socials humans, de les seues limitacions i de les seues possibilitats. A partir d’una visió històrica de llarg abast, Wallerstein argumenta l’esgotament del sistema històric existent, en raó de les limitacions estructurals del procés d’acumulació incessant de capital que governa el nostre món. Aquestes limitacions estructurals estan creant una situació caòtica, ja ben perceptible, que es manifesta en tota mena de desajustaments, alhora que defineix una trajectòria totalment imprevisible. D’aquest caos en sortirà, després de la transició, un nou sistema històric. Aquesta anàlisi no és optimista ni pessimista. Només vol promoure el debat sobre el tipus d’estructura millor i sobre l’estratègia que podria acostar-nos-hi.
