Un estrany personatge mataroní escriu un opuscle apassionat, radical i intens sobre els carrers de Mataró i li encomana a un altre mataroní promotor cultural que li cerqui editor, entre els dos s’inicia un diàleg que entre els estirabots i genialitats de l’un i la reflexió més serena però també desacomplexada de l’altre es va perfilant un autèntic retrat de Mataró i una recerca sobre l’esperit, l’ànima o la idiosincràsia de les ciutats.
El retrat esdevé una preciosa, minuciosa, políticament incorrecta i divertida dissecció o diagnòstic, gairebé una autòpsia en viu de Mataró que vol sacsejar l’opinió pública mataronina i maresmenca.