Un alt funcionari del ministeri, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Breument i amb molta formalitat, la carta li demana ajut per a un noi. Aquella petició revifa els records d’un amor antic i fa trontollar la vida d’home acomodat que havia farcit de cinisme la seva posició.
Precisa i perfecta, aquesta obra de Franz Werfel, un dels grans autors vienesos de l’època d’entreguerres, és la història d’un trasbals i una traïció a la Viena del 1936, però també és una novel·la sobre la mala consciència i els remordiments i un comiat amarg de la ciutat i de tota la civilit-zació centreeuropea que es desfà.
Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L’octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l’autor d’una obra extensíssima.
