Delicada novel·la per a totes les edats, escrita en vers lliure que fa estimar la vida i acceptar la mort.
Lola Casas
L’Annie té dotze anys. Li agrada córrer descalça amb el seu amic Max, passar l’estona amb el seu avi i dibuixar. Però les coses comencen a canviar: en Max sempre està empipat, el seu avi perd la memòria i la seva mare espera un nen. Mentre fa els deures que li ha posat la professora d’art -dibuixar la mateixa poma cada dia durant cent dies-, l’Annie descobreix que és capaç d’adaptar-se als canvis. Una novel·la càlida, escrita en vers lliure, sobre l’amistat, la família i els canvis.