Tretze, la seva darrera obra, és un recull d'històries que convergeixen en un centre d'acollida per a persones sense sostre. No es tracta d'una selecció de les més pintoresques o interessants sinó que són les tretze primeres que es van creuar amb l'autor unes tardes de dissabte d'hivern. Qui sap si els fets que els seus protagonistes narren van succeir tal i com ho han explicat, però al menys és com ells volen que siguin coneguts que al cap i a la fi és el que compta. Les dramatitzacions, els silencis o les hipèrboles de cadascun dels personatges quan rememoren les seves biografies són les que els anys han anat dibuixant com les més adequades per a justificar o explicar uns fets en molts casos llunyans i irreversibles. El temps ha anat matisant aquests passatges per a fer-los més digeribles perquè, en definitiva, el que acabem recordant no sempre coincideix amb el que realment hem viscut
