Com a testimoni d02019;un Déu que no és només Pare 02013;i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I02013; sinó Fill, i per tant Germà, el missatge d02019;alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves
millors característiques són les d02019;Ell, i només construint un pont entre vells i joves es podrà donar
vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament.
En el diàleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc s02019;adreça no només als joves de tot el món, dins i fora de l02019;Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a les parròquies i a les diòcesis, a l02019;escola, en el món del treball, en el de l02019;associacionisme i a les institucions més diverses.
Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes d02019;avui 02013;des dels més íntims fins als vinculats principalment a l02019;esfera social i pública02013;, amb una barreja de records personals, anotacions teològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreure02019;s a cap repte de la contemporaneïtat.
Aquestes pàgines tenen el perfum del futur i de l02019;esperança i, en paraules del pontífex mateix, el sínode sobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat.
«I el qui seu al tron va afirmar:
0201C;Jo faig que tot sigui nou0201D;.
Déu és, doncs, qui sempre renova, perquè Ell és sempre nou:
Déu és jove!
Vells somiadors i joves profetes
són el camí de la salvació de la nostra societat desarrelada
i la clau per a la revolució de la tendresa
a la qual tots estem cridats».
