L’Església catòlica s’ha anat configurant clerical. Jesús no la volia així. El Concili II del Vaticà defineix com hauria de ser: Poble de Déu. Partint d’aquesta fe, Cristians, tanmateix concep una Església d’estructura laïcal: petites comunitats que, en lloc de mirar cap endins, mirin cap al món amb vocació de comprometre’s en la societat segons l’esperit de l’Evangeli, una Església que superi la dicotomia entre laïcat i clergat i se centri en allò que tenen en comú, tot esdevenint principalment cristiana i humana. El títol d’aquest llibre s’inspira en el de J. Llimona Humans, tanmateix. Perquè ser cristià —diu l’autor— no pot situar-se gaire enllà de ser humà. Un cristià és un laic, i ser laic o laica, com diu Savagnone, és compartir el destí de tots els homes i de totes les dones que hom trobarà en el camí.